Campanya 2024

Estava previst que la campanya de l’any 2024 durés dos mesos i tingués lloc a la primavera, però, a causa del retard dels permisos de seguretat, s’ha hagut de fer a la tardor i ha durat només tres setmanes, a causa dels compromisos acadèmics o professionals ja contrets pels membres de l’equip de la Missió. Això ha obligat a replantejar també els objectius de la campanya. Si la principal tasca prevista era la localització i l’inici de la re-excavació de les tombes dels summes sacerdots memfites Ranefer (V dinastia) i Sabu Tjety (VI dinastia), situades a l’anomenat “cementiri de Mariette”, al nord-oest de la piràmide esglaonada, la limitació de temps ha fet que el treball s’hagi concentrat tan sols en la tomba de Sabu Tjety i els seus voltants.

En les tres setmanes de treball i desenrunament de sorra, aquesta tomba, però, no ha pogut ser localitzada encara. Això s’ha degut essencialment a la imprecisió dels mapes topogràfics a disposició, tots molt antics. I és que encara està pendent la tasca imprescindible de realitzar una nova cartografia general de la regió arqueològica de Saqqara basada en les tecnologies de georeferenciació actuals. Així, la referenciació geogràfica precisa dels elements excavats ha estat una de les tasques principals de la campanya. Mitjançant l’ús de sistemes d’informació geogràfica (GIS), instruments topogràfics (estació total) o recursos específics de documentació (fotogrametria digital), s’ha buscat obtenir un material cartogràfic d’alta precisió.

L’àrea d’excavació s’ha estès en un total de 340 m2 i s’ha arribat a una profunditat màxima de 3,88 m. El treball ha consistit principalment a desenrunar la gran quantitat de sorra eòlica acumulada sobre les estructures arqueològiques. En aquesta àrea s’han pogut documentar parcialment fins a un total de tres estructures identificables com a mastabes. El creuament d’informació entre els mapes antics de la zona i els nous mètodes de referenciació geogràfica ha permès comprendre que s’ha treballat immediatament al nord de la mastaba de Sabu Tjety. Ara bé, en aquesta zona, als mapes antics hi ha un buit documental total, per la qual cosa les estructures ara exhumades no van ser excavades ni conegudes per Mariette i són tombes inèdites. Encara no coneixem els propietaris, ja que no hi va haver temps d’accedir a cap de les capelles, pous o càmeres funeràries d’aquestes tombes i no es van documentar fragments solts d’inscripcions que poguessin donar alguna indicació.

Les noves tombes descobertes estan organitzades urbanísticament al voltant d’un carrer del cementiri orientat de nord a sud. La més gran se situa a l’oest d’aquest carrer, de manera que se n’ha exhumat parcialment el mur est, on s’obre la capella funerària (per excavar), al sud, i un nínxol ritual a dos entrants, al nord. Les altres dues se situen a l’est del carrer, una al nord i l’altra al sud d’un altre petit carrer orientat d’est a oest, per la qual cosa s’han exhumat parcialment els murs oest, on no s’esperen obertures ni nínxols. La disposició és particularment interessant per a nosaltres, ja que l’estudi de l’urbanisme del “cementiri de Mariette”, del nivell de circulació i de l’activitat ritual tant a l’interior com a l’exterior de les estructures funeràries és un dels objectius principals del projecte científic de la Missió.

Les campanyes dels propers anys ens hauran de permetre completar l’excavació d’aquestes noves tombes, conèixer els seus propietaris i les funcions que van exercir a la cort memfita del Regne Antic, així com exhumar la mastaba de Sabu Tjety i comprendre la relació topogràfica de totes les estructures d’aquest sector del cementiri.