Campanya 2022

La campanya de l’any 2022 de la Missió Hispano-Egípcia a Saqqara Sud-Oest ha tingut lloc entre el 17 d’abril i el 30 de maig. Ha estat un mes i mig de feina molt intensa i amb resultats altament satisfactoris. S’han fet quatre tipus d’activitats.

En primer lloc, s’ha completat l’excavació sistemàtica del jaciment de Kom el-Khamasin, especialment de la meitat oest, fins a arribar als nivells geològics en tots els seus sectors. Un total de 178 blocs constructius de pedra calcària han estat recuperats de les sorres remogudes del jaciment, així com 38 blocs o fragments de blocs de calcària amb inscripcions i relleus. La majoria d’aquests darrers procedeixen de la càmera funerària destruïda de la mastaba d’Imephor Impy Nikauptah. Es tracta, sobretot, dels blocs rectangulars i bisellats que formaven el sostre a dues aigües de la cambra, inscrits amb dues franges paral·leles de text jeroglífic amb els noms i títols del sacerdot. Amb els blocs descoberts aquest any, es pot reconstruir el sostre pràcticament en la seva totalitat i el contingut de la inscripció ja queda definitivament fixat. Però la troballa més important i sorprenent a Kom el-Khamasin ha estat la d’una acumulació de desenes d’estatuetes d’Imephor inscrites amb els seus noms al braç dret. Es tracta d’un tipus d’estatuetes funeràries sense paral·lels, que fan entre 15 i 30 cm, del mateix tipus de les 12 que ja coneixíem pel mercat d’antiguitats i de les 2 que es van recuperar al jaciment a la campanya del 2021.

En segon lloc, s’ha procedit a l’excavació del segon dels dos jaciments principals de la concessió original, descobert durant la prospecció de la campanya del 2019, que consisteix en un petit complex cultual reial del Regne Nou. Situat al nord-est de Kom el-Khamasin, a mig camí entre aquest últim i la piràmide escalonada, sorgeix sobre una suau elevació del terreny, al vessant sud del wadi nord de la nostra concessió. L’excavació ha revelat que es va tractar d’un edifici de 37,5 x 33,8 m, amb un cos central ben definit i tot un seguit de passadissos i cambres laterals, disposats de manera relativament simètrica. El conjunt està construït en tovot amb elements de pedra calcària (accessos principals, llindars, bases de columnes). Al cos central s’ha fet un descobriment excepcional: un conjunt de pintures en colors vius que, malgrat trobar-se en un estat molt fragmentari perquè formaven part de la decoració dels murs de tovot col·lapsats, són suficients per documentar motius iconogràfics regis: un rei tocat amb ureu, un Horus de Behdet amb les ales desplegades i un cavall i un carro de combat. Com que es tracta de motius clarament associats a la reialesa del Regne Nou per temàtica o estil, i tenint en compte que no hi ha cap evidència d’un ús funerari del jaciment, treballem amb la hipòtesi inicial que es tracta d’un complex regi de caràcter cultual datat en aquesta etapa de la història egípcia. Una altra característica essencial del jaciment és que està associat a tota una sèrie d’acumulacions de grans quantitats de ceràmica (36 en total) datades provisionalment del Regne Nou. Totes aquestes acumulacions es troben sistemàticament al sud-oest del complex i hi guarden, sens dubte, una relació estructural i semàntica. Futures investigacions ens hauran de permetre aclarir el sentit i la funció del conjunt. Els treballs han apuntat, a més, a un nivell més antic i un de més recent d’ocupació del lloc. El més recent data d’Època Bizantina i podria estar relacionat amb l’expansió del moviment eremític. El més antic data del Regne Antic, com corrobora la ceràmica (el percentatge de fragments de recipients característics del Regne Antic és molt elevat i estadísticament significatiu) i podria haver consistit en un primer edifici cultual, precedent del complex del Regne Nou. Això és especialment interessant en relació amb un dels objectius científics del projecte: l’estudi dels patrons d’ocupació cultural del territori durant el Regne Antic i el Primer Període Intermediari.

En tercer lloc, s’ha procedit a una nova prospecció selectiva de la meitat est de l’extensa àrea desèrtica compresa en la concessió per tal de documentar la indústria lítica que es documenta a la superfície del desert i que pot ser datada preliminarment de l’anomenada Middle Stone Age. Això ens permetrà reflexionar sobre el paper que va poder exercir el nord d’Egipte a les rutes de sortida d’Homo sapiens d’Àfrica per colonitzar la resta del món, fenomen que va tenir lloc precisament en aquesta etapa del Paleolític i que és conegut a la literatura científica amb el nom d’Out of Africa.

Finalment, en quart lloc, gràcies a la incorporació d’un geòleg a l’equip de la Missió, s’ha procedit a l’estudi geològic del territori de la concessió, especialment el jaciment de Kom el-Khamasin i l’extens wadi nord, amb conclusions reveladores tant pel que fa a la composició geològica del primer i a la distinció entre nivells geològics i antròpics (que els repetits saquejos han barrejat de manera capritxosa), com a l’estructura geològica del segon, que és a la base dels patrons d’ocupació cultural del territori.

Durant la segona part de la campanya, a la tardor de 2022, es van dur a terme sis tipus de tasques al magatzem d’El-Mohemat: 1) fotografia final dels blocs i fragments de blocs de pedra calcària i fragments de granit amb inscripcions i/o relleus i de les estatuetes inscrites procedents de Kom el-Khamasin; 2) fotogrametria d’una sèrie d’aquests blocs de pedra calcària: els que formaven el sostre a dues aigües de la cambra funerària de la tomba d’Imephor Impy Nikauptah; 3) neteja i, eventualment, restauració i consolidació dels blocs i les estatuetes per a la citada fotografia final i per a la seva conservació i emmagatzematge definitius; 4) assemblatge de part dels fragments de granit per un tècnic egipci especialitzat; 5) documentació final completa, conservació i emmagatzematge de les pintures del complex cultual del Regne Nou; i 6) fotografia, dibuix i estudi final de la ceràmica d’una de les acumulacions ceràmiques d’aquest mateix complex.