La prospecció arqueològica de 1997
El 1997, un equip de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), encapçalat pel Dr. Josep Cervelló Autuori, va dur a terme una prospecció arqueològica al jaciment de Kom el- Khamasin, situat a 3,2 km a l’oest de la piràmide de Djedkare Isesi, al desert de Saqqara sud. El jaciment se situa sobre un turó o kom natural (fig. 1).
Quan l’esmentada prospecció va tenir lloc, el jaciment ja havia estat objecte de saqueig i un gran nombre de restes arquitectòniques jeien disperses en una àrea d’aproximadament 40 x 25 m, especialment a la meitat sud del kom. El material més abundant era la pedra calcària (fig. 2). Podien distingir-se dos tipus de blocs o fragments de blocs: blocs rectangulars (de 20 a 35 cm d’amplada i profunditat x 70 a 110 cm. de longitud) i blocs més quadrats (de 20 a 30 cm. de profunditat x 40 a 50 cm d’amplada i alçada). Tots ells presentaven una forma molt regular i havien format part del revestiment de pedra calcària dels murs i cambres d’una tomba (o potser de més d’una).
Al costat dels blocs de pedra calcària es van documentar també fragments de blocs de granit, especialment a la meitat nord del jaciment. Pel que fa a la ceràmica, només es van recuperar alguns fragments a l’àrea sud-oest. No es van trobar restes de tova. Tot aquest material estava en mal estat de conservació a causa dels canvis bruscs de temperatura i l’erosió eòlica, i hi havia clares mostres de saqueig i d’excavació il·lícita; en efecte, grans forats farcits amb sorra arrossegada pel vent eren clarament visibles (fig. 2). Tot i això, quatre dels blocs documentats presentaven inscripcions i/o iconografia. Es van documentar els títols de smr waty, Xry-Hbt, imy-rA a(Aw) (fig. 3), imy-rA pr y Hmt-nTr Hwt-Hrw, a més de l’epítet imAxw i el nom femení xnwt associat amb el títol femení. El nom i el títol de la dama es trobaven al mateix bloc, molt deteriorat, que un fragment de relleu que mostrava la part superior de les cames d’un noble vestit amb un faldellí prisat, sens dubte el seu marit. L’home estava en la posició característica del motiu iconogràfic de la caça i pesca als aiguamolls, típic del programa decoratiu de les tombes dels alts dignataris de la VI dinastia.
La forma dels blocs de pedra calcària, l’epigrafia i la iconografia suggerien que Kom el-Khamasin va ser una petita necròpolis de finals del Regne Antic. Els resultats d’aquest treball es van publicar el 2006 als ASAE:
- Cervelló Autuori, J.; Díaz de Cerio Juan, M. 2006. A New Old Kingdom imy-r a(Aw) from the Memphite Region. Results from a Survey at a Site in the South Saqqara Desert. Annales du Service des Antiquités de l’Égypte 80: 85-96.
Treball al magatzem d’El-Mohemat a Saqqara el 2005/2006
El 1999 el jaciment de Kom el-Khamasin va ser severament saquejat i l’Inspectorat de Saqqara, sota la responsabilitat del Dr. Mohammad Mohammad Youssef, va recuperar-ne un total 62 blocs i fragments de pedra calcària i granit amb inscripcions i relleus. 57 són blocs o fragments de blocs de pedra calcària i 5 són fragments de granit; i 52 corresponen a elements constructius, com ara murs, llindes o sostres, i 10 són petits fragments d’esteles de falsa porta o taules d’ofrenes. Els blocs inscrits de la prospecció de 1997 no van ser recuperats.
El 2004 el Dr. Cervelló Autuori va presentar una sol·licitud al Supreme Council of Antiquities (SCA) a fi d’estudiar aquest material, guardat al magatzem d’El-Mohemat a Saqqara. El treball es va dur a terme el 2005 i 2006. Els resultats van ser particularment interessants. El nou material ens va permetre afinar el nostre coneixement del jaciment i concloure que Kom el-Khamasin va ser una petita necròpolis on personatges de diferent estatus es van enterrar en tombes aparentment de mida i riquesa diferents des de finals del Regne Antic fins al començament del Primer Període Intermediari. En efecte, els fragments de dos cartutxos, un amb el nom de Pepy i l’altre amb el de Neferkare (probablement corresponents al mateix rei) apuntaven cap al darrer regnat del Regne Antic; i la paleografia i els títols del personatge més important documentat ara apuntaven cap a l’inici del Primer Període Intermediari.
Es van documentar, així mateix, els noms de tres nous personatges i alguns dels seus títols. El títol d’imy-rA a(Aw) no va aparèixer de nou i pot correspondre a un quart personatge oa un d’aquests tres. Juntament amb la dama Khenut, doncs, tindríem, com a mínim, quatre o cinc persones enterrades al lloc. Dos fragments d’inscripcions van pertànyer a un mti(n) zA xntyw-S d’una piràmide, anomenat Sankhhathor-Pepy. Un fragment d’una llinda mostra les imatges, el nom i els títols del smr, Xry-tp nswt i HoA-Hwt Menkhi (fig. 4).
Un dels personatges documentats destaca pel seu rang i importància històrica. Es tracta d’Imephor, summe sacerdot de Ptah a Memphis. És, per altra banda, el millor documentat: si tots els personatges anteriors ens eren coneguts per tan sols un o dos fragments de blocs de pedra calcària, Imephor ho era per 25. A més, estava associat als cinc fragments de granit recuperats, que apareixen inscrits amb els seus noms i títols (fig. 5). Això prova la riquesa de la tomba, ja que el granit és un material reservat a persones d’alt rang. Alguns blocs rectangulars de pedra calcària, inscrits també amb els seus noms (fig. 6), formaven el sostre a dues aigües d’una petita cambra, probablement la cambra funerària. Les inscripcions documenten el nom “bonic” i el nom gran de Impehor, respectivament Impy i Nikauptah. Els més importants dels seus títols són: wr xrpw Hmww («gran dels directors dels artesans» = «summe sacerdot de Ptah»), sm, Xry-Hbt Hry-tp y HAty-a (fig. 7).
Els resultats d’aquest treball van ser objecte de diverses publicacions:
- Cervelló Autuori, J. 2006. Imephor-Impy, gran sacerdote de Ptah. Una nota prosopográfica [en:] Del Olmo Lete, G.; Feliu, Ll.; Millet Albà, A. (eds.) Šapal tibnim mû illakū. Studies Presented to Joaquín Sanmartín on the Occasion of His 65th Birthday (Aula Orientalis-Supplementa 22). Sabadell: Ausa. P. 109-119.
- Cervelló Autuori, J. 2007. L’épigraphie de Kom el-Khamasin (Saqqâra Sud, fin Ancien Empire–début PPI). Rapport préliminaire. Bulletin de l’Institut Français d’Archéologie Orientale 107: 71-87.
- Cervelló Autuori, J. ; Díaz de Cerio Juan, M. 2009. Kom el-Khamasín: arqueología y epigrafia. Trabajos de Egiptología / Papers on Ancient Egypt 5: 167-182.
- Cervelló Autuori, J. 2009. Prospección y documentación epigráfica en Saqqara. Necrópolis de Kom el-Khamasin [en:] AAVV, 120 años de arqueología española en Egipto. Catálogo de la exposición. Madrid: Ministerio de Cultura. P. 88-97.
De 2009 al present: de Saqqara al mercat d’antiguitats
Després del saqueig de Kom el-Khamasin el 1999, els membres de l’equip i les autoritats de l’SCA estaven convençuts que el material robat del jaciment apareixeria abans o després al mercat d’antiguitats a qualsevol lloc del món. El material vinculat a Imephor és molt fàcil de reconèixer per la paleografia de les inscripcions i pel fet que aquest nom propi és un hàpax. Així, des del 2009 fins al present han estat documentades a galeries d’art de tot el món, especialment a Espanya, Anglaterra i Austràlia, prop de 30 peces entre fragments de blocs de pedra calcària i estatuetes, totes inscrites amb els noms i títols d’Impehor . En alguns casos, després d’un judici, les peces han estat retornades a Egipte. Vegeu sobre això el vídeo a:
Saqqara. Decosmisos arqueològics
En alguns casos, hem tingut ocasió de veure i estudiar aquestes peces.
Els blocs inscrits documentats a galeries d’art ens donen nous títols i epítets d’Imephor, alguns veritablement importants per comprendre la seva carrera (fig. 8): imA-a, «gentil de braç (?)» (reservat a visirs i a oficials d’alt rang), xrp iAt nbt n Trt i ir m awy=f. I les estatuetes, sense paral·lel a l’art egipci d’aquest període, porten els seus noms al braç dret (fig. 9).
Alguns d’aquests documents ja han estat publicats:
- Cervelló Autuori, J. 2016. Kom El-Khamasin. Histoire accidentée d’un site archéologique égyptien [en:] Collombert, Ph.; Lefèvre, D.; Polis, S.; Winand, J. (eds.) Aere perennius. Mélanges égyptologiques en l’honneur de Pascal Vernus (Orientalia Lovaniensia Analecta 242). Louvain: Peeters. P. 17-41.
D’altra banda, durant aquests mateixos anys el Dr. Mohammad Youssef ha pogut recuperar altres fragments de blocs del jaciment, després de noves incursions ocasionals de lladres, i assenyalar algunes estructures i materials arqueològics als voltants. Aquesta és la raó per la qual el nostre treball respon a la modalitat d’arqueologia de rescat i per la qual la intervenció era urgent.
Patrocinadors i col·laboradors
