Zulema Barahona

Zulema Barahona Mendieta és doctora en egiptologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (IEPOA – UAB), màster en Egiptologia per la mateixa universitat i llicenciada en Arqueologia i Història Antiga per la Universitat d’Alacant. Actualment gaudeix d’un contracte d’atracció de talent internacional María Zambrano a la UAB i és investigadora associada a la Universitat de la Sorbonne (Paris IV, Labex-RESMED, UMR 8167, Mondes Pharaoniques, Orient & Méditerranée). Ha estat també investigadora postdoctoral a la Universitat de Basilea (Suïssa) amb un contracte de recerca associat al projecte “Histories of life of the Theban tombs” i finançat per la Swiss National Science Fundation. Des del 2019 codirigeix ​​el projecte de recerca a l’IFAO “Les céramiques thébaines: échanges et réseaux économiques » i des del 2021 codirigeix ​​el programa de recerca a l’IFAO “Arts du feu : six millénaires d’artisanat du feu a Égypte ( av. J.-C. – època contemporaine)”.

La seva experiència arqueològica professional s’ha desenvolupat a múltiples jaciments d’Espanya i Itàlia i diverses estades al Caire a l’Institut Français d’Archaeologie Oriental (IFAO) l’han fet especialitzar-se en ceràmica de l’antic Egipte. Aquesta especialització s’ha materialitzat amb la seva participació professional en diverses missions arqueològiques i projectes de recerca sobre sòl egipci des de 2010, com són les missions arqueològiques al temple de Coptos, temple de Ptah a Karnak i necròpolis de Qurna (Alt Egipte), Taposiris Magna – Plintine (Alexandria), Bahariya (Desert occidental) o Wadi Araba (Desert Oriental). Actualment és membre de diferents projectes arqueològics i de recerca com a “Projecte Djehuty” (CSIC); “Projecte TT209” (Universitat de la Llacuna); el “Projecte Medamud” (Universitat de La Sorbonne – IFAO) i el projecte europeu DEchriM (MF vitenskapelig høyskole d’Oslo).

La seva tesi doctoral, per la qual ha obtingut el “Premi extraordinari de doctorat” va versar sobre l’estudi de la ceràmica conservada de les antigues excavacions al temple de Medamud, així com la interpretació del seu context arqueològic i el reexamen històric a partir d’aquests elements. Aquesta mateixa temàtica, l’estudi de la ceràmica en el context arqueològic com a document històric (des del Regne Antic fins a l’època bizantina) s’ha reflectit en les seves publicacions en algunes de les revistes científiques més importants en egiptologia com el JARCE o el BIFAO, però també en altres especialitzades com el BCE, CCE, AUC Press Archaeological Reports, així com en congressos i trobades científiques.

També ha impartit múltiples conferències sobre l’antic Egipte així com diversos seminaris i cursos sobre ceràmica egípcia tant a institucions nacionals com internacionals.